Rondalles de 2n A

LA CAPUTXETA VERDA
Hi havia una vegada una nena que es deia caputxeta verda i, que la seva mare la va enviar cap a casa de la seva àvia. Perquè li porti una mica de menjar. Perquè la seva àvia vivia sola i no tenia ningú la pobre. La seva àvia era una dona molt gran. Mentre la caputxeta verda caminava cap a casa de la seva àvia va veure un llop pel camí que feia molt de por, li va dir hola maca, que em dons una mica de menjar que tinc gana? Li va dir ella es que aquest menjar no és pas per tu, és per la meva àvia i se’n va anar. El llop va anar a casa de la seva àvia i va picar a la porta i l’àvia de la caputxeta verda li va obrir la porta i la va agafar amb una mà i se la va menjar perquè tenia molta gana i, després es va ficar al seu llit, es va ficar la seva gorra i, desprès s’ha amagat amb la seva manta. I de cap d’uns minuts va arribar la seva néta,com que la porta estava oberta, va obrir la porta i va entrar cap a dins. Estava una mica espantada, i estava dient amb veu alta “iaia iaia” però no la contestava ningú. Va anar cap al seu llit li va dir iaia mira ja te portat el menjar que t’ha enviat la meva mare, i després li ha dit iaia perquè tens els ulls tan grans, li diu el llop perquè et miri molt bé, li diu i perquè tens les orelles molt grans, li diu el llop perquè t’escolti molt bé, i al final li diu perquè tens aquesta boca tan gran perquè et mengi molt ràpid. I la va menjar, i després va venir un home que estava per allà va matar el llop i li va obrir la panxa i va fer sortir la caputxeta verda i la seva àvia i va ser un final feliç perquè van viure tota la familia junta.
VET AQUI UN GAT I VET AQUI UN GOS AQUET CONTE JA S’HA FOS.