RONDALLES 2N ESO C

Ja podeu llegir i votar les rondalles de 2n d'ESO C!!!

Bella

Hi havia una vegada una jove que es deia Bella , ella era pobre i vivia amb el seu pare , ella era la que cosia per la gent de palau. Una vegada el Rei li va demanar que tindria que cosir tot el vestuari del Princep en menys de dos dies , el Rei li va donar la tela i els materials que tenia que fer servir , Bella estava molt nerviosa perquè mai havia fet un treball tant important. Estava a casa seva i li diu al pare : papa en vaig a cosir a la meva habitació , i el pare li diu : d’acord filla jo estaré en la taberna amb els amics. La jove es va a la seva habitació , agafa els material , la tela i mes coses i començar a cosir , es el primer dia i la jove esta nerviosa perquè no sap si ho farà be , es passa tot el dia en la seva habitació des de el mati fins la nit no te temps de menjar ni dormir. Al altre dia encara esta cusin però te molta son , i te que entregar el vestuari per la tarda i ja casi acaba , però en un moment de molta son es queda dormida i espatlla el vestuari del Princep , quan es desperta troba el vestuari tot espellat , la pobre es troba molt malament perquè ja es la hora d’entregar el vestuari , Bella no sap com dir-li al Rei que no te el vestuari a punt , de un moment a un altre apareix un follet i li diu no t’amoïnis bella dona que jo t’arreglaré tot el vestuari , així dons ho va fer , Bella estava feliç i va anar a palau i va entregar el vestuari al Princep , el Princep la va mirar i li va encantar el seus ulls i li va dir vols ser al meva Princesa ella no s’ho podia creure que per un vestuari es casaria amb el Princep. Bella va dir que si al Princep ,es van casar i van tenir un fill.

El gat i la vaca

Vet aquí una vegada, hi havia un gat en Martí i una vaca, l’Aina. Era un dia assolellat de setembre, en Marc estava a casa seva i s’estava morint de gana. Va anar a mirar la nevera i no hi va trobar de res! Va pensar que aniria al bosc del costat del riu que hi ha pomers. Va agafar la jaqueta, es va posar les botes i se’n va anar cap al bosc. Quan va arribar allà va veure un pomer amb unes pomes precioses. Va fer un salt, i va pujar a dalt de l’arbre. Al cap de 20 minuts, el gat s’avia menjat totes les pomes de l’arbre! Estava tant tip que va decidir fer una becaina. Quan es va despertar, no podia baixar de l’arbre! Va trucar en en Pere, però li va dir que estava acabant la partida de la playstation 3 i que no hi podia anar, , també va trucar a la Marina i aquesta li va dir que estava amb els amics que no hi podia anar, per últim va trucar a l’Aina i li va dir que ara mateix i anava que no patis. L’Aina va arribar el bosc i va dir:
-Martí ja sóc aquí!
-Aina! Sóc aquí a l’arbre!
-Hola Martí! Què fas aquí dalt?
-He vingut a menjar pomes i ara no sé baixar!
-Mira, salta a la meva esquena i després ja seràs a baix!
-D’acord!
(En Martí va saltar sobre l’esquena de l’Aina)
-Oh! Gràcies Aina sort en tinc de tu!
En Martí per agrair-li l’ajuda la va convidar a fer el cafè. En Martí es va adonar que d’amics n’hi ha molts però de veritat molt pocs.

El gos de dues cues

Hi havia una vegada un gos que tenia dues cues , els altres gossos i animals es reien d’ell. Va arribar un dia que el gos estava fart de que els seus companys de joc es riguessin d’ell, un dia va decidir tallar-se una de les dues cues però va venir un vell amic seu i li va dir:
- Tu ja vals per tu mateix , no cal que et tallis una cua. Perquè un gos és un gos tant si té una cua com dues. Tots som iguals.
Va arribar un dia que el gos estava jugant en un bosc amb el seu amic i de cop i volta va sortir un gos que era molt més gros del normal, i els va dir:
- Veniu amb mi a un lloc màgic on el que desitgis i pensis o tindràs.
El principi deien que no, perquè tenien por del gos màgic; no el coneixien. Però ell els va convèncer que hi anessin amb ell. Quan van entrar en aquell lloc es van impressionar molt perquè hi havia molts gossos cada un amb un defecte. Els dos amics els i van fer una pregunta als gossos que hi havia allà.
-Perquè tots teniu un defecte i no desitgeu que us curin?
I els altres van contestar:
-Perquè nosaltres ens valem per nosaltres mateixos no perquè tinguem un defecte som així i sempre ho serem.
I ells van contestar:
-I sereu així tota la vida?
Van contestar:
-Sí serem sempre així i mai canviarem.
El gos el seu primer desig va ser:
- Que els meus companys m’acceptin tal i com soc.
I el gos gran li va dir:
- Els teus desitjos son ordres.
I li va fer complir el desig. El va tornar a la vida real i els seus companys l’acaptaven tal i com era. Conte acabat conta explicat.

El llop Toni

Hi havia una vegada, un llop que feia molt de por i tothom tenia por de apropar-se. El llop és deia Toni, tenia uns colmillos que feien por, tenia una pell molt arrogada i dura i a sobre del seu cap un barret.
Un dia va veure la seva víctima i no va a tarda a començar a corre però quan va arribar va veure que era un hipopòtam i aquest hipopòtam li va fer un tracta de tots dos tenen un ganivet i el primer que mati a l’altre guanya. El llop estava tan confiat que en tres segons va guanyar a l’ hipopòtam.
un dia és va trobar un pot de mel que ell no el podia obrir i li va demanar ajuda els animals, però tothom tenia por de que fos una trampa i el pobre llop no el va poder obrir-lo. Els animals van planejar un pla per a que l’animal enes a un circ i els deixes viure en pau. Van agafar un animal que fes d’objecto del llop que era una tortuga, el llop sabia que la tortuga és lenta i creia que la podia atrapar però mai el va arribar a agafar per a que davant de la tortuga hi havia una trampa i el llop va caure. Justament desprès que caiguí va arribar un caçador que se’l va emportar a Itàlia, i allà el van agafar per a un circ que no sen podia escapar.
El llop, com que era mot astut sen va poder ensurtir sense que els guàrdies s’enterressin i ja mai més va trobar el camí per a trobar el bosc en que el van capturar.
Fi.

EL MONSTRE DE L’ILLA MISTERIOSA

Vet aquí una vegada, en un lloc molt llunyà on tot era misteriós, hi havia un monstre que vivia en una cova molt fosca. Aquest monstre, era gros i omnívor. Es menjava tot tipus de coses com per exemple una palmera o una roca. Ell vivia en una illa en mig d’un mar del planeta terra.
Era una illa molt estranya i molt misteriosa perquè tenia forma de quadrat. Mentre el monstre s’anava passejant per tota l’illa, va veure un vaixell allà a la platja.
Aquell vaixell era d’unes persones que anaven a fer un volt per el mar i de cop, va aparèixer uns núvols negres i eren de tempesta. Va començar a ploure i l’aigua feia onades de deu metres. El vaixell no ho va poder suportar aquella mena d’onades tant gegants que hi havia en aquell mar tan salvatge. Les persones de dintre el vaixell va naufragar amb el vaixell en l’illa misteriosa on habitava aquell monstre tan gros i que s’ho menjava tot. Els nàufrags van decidir anar explorar tota l’illa.
Es van anar posant dintre una mena de bosc on tot era molt estrany. Els arbres tenien forma de quadrat i eren de color gris. Els animals que veien eren tot tipus d’éssers vius amb antenes i que volaven.
Al cap d’una estona, van sentir unes petjades que feien tremolar el terra i es van amagar, però un d’ells s’havia perdut i quan el monstre se’l va trobar, el va agafar i se’l va emportar cap a la cova on vivia aquest monstre.
Les altres persones que quedaven no van tenir més remei que seguir aquella bestia. Els nàufrags van anar a parar a la cova. Van entrar i un va dir:
-Què podem fer per derrotar aquest monstre tan gros.
I l’altre li va respondre:
-Doncs no ho se.
De cop, va aparèixer una mena d’extraterrestre i els hi va dir:
-Si voleu derrotar el monstre, li tindreu que tirar aquesta mena de líquid màgic que fa reduir la mida de qualsevol ésser que habiti en aquesta illa. Els nàufrags li van donar les gràcies i van anar en busca del seu amic. Quan feia estona que estaven caminant, van veure una llum i hi van anar. Eren el monstre i el nàufrag. El monstre s’estava apunt de menjar el nàufrag quan de sobte, la persona que tenia l’objecte màgic va començar a córrer a tota pastilla i li va tirar el líquid al l’ull.
El monstre es va quedar a la mida d’un ratolí gràcies en aquell líquid. Els nàufrags van marxar corren cap a la platja i quan van arribar van veure que el vaixell ja
estava arreglat i tot anava la perfecció. Tots junts van tornar cap a casa com just havien començat el viatge amb vaixell.
I vet aquí un gat i un gos, aquest conte s’ha fos.

El Petit follet

Una vegada hi havia un follet que és deia Petit, ja que era molt menut i escarransit, que des de sempre volia poder pujar a un arbre, però no podia ja que era més baixet que un bolet. Tenia dos germans, el més gran era ell, però també el més xic i que és trencava amb res; el mitjà és deia Forçut, ja que era el doble que ell, i a més era el triple de fort; al seu costat en Petit, no se sentia res. I per últim, la germana petita, que és deia Farigola, que era més dolça que la mel, alta, espigada, els ulls d’un color blau turquesa clar, i els cabells rossos, cada un d’ells com un fil daurat. La seva mare es deia Porcellana, i el seu pare es deia Carquinyoli. Tots plegats vivien al mig del bosc en una petita caseta que estava envoltada d’arbres alts, molt alts i moltes flors de tots colors amb una olor única i una fragància que no te la podies treure del cap, ja que era tant bona...
El Petit, des de molt petit, i escarransit com era, somiava a poder pujar a un arbre molt i molt alt, però, és clar, amb aquella altura que tenia i tan menut com era, no ho aconseguia... En canvi els seus os germans, ja hi havia pujat 50 vegades, sense cap problema. En Petit s’estimava molt els seus dos germans però a la vegada els hi feien una mica d’enveja ja que ell, moltes coses que hagués volgut fer, no les havia pogut fer per la seva altura. Un dia es va proposar de pujar a un arbre, l’arbre més petit que tenien el seu jardí. Amb molt esforços, i problemes va aconseguir pujar a l’arbre i va estar molt content, ja que mai ho havia pogut i intentar per por a caure o ha què li poguessin dir els seus germans. El cap de molt i molt temps, aproximadament 5 anys, el Petit ja tenia 1500 anys, ja era gran! (els anys dels follets passen molt ràpid.) Es va proposar pujar a l’arbre més alt que tenien i ho va aconseguir ja que durant aquells 5 anys, va fer la crescuda més forta que va tenir en molts anys, ara ja era més alt que un bolet, molt més alt. Li van haver de comprar roba i sabates ja que la que tenia era tota petita. Quant va aconseguir tocar l’última branca de l’arbre, va ser el moment més feliç de la seva vida, totes les flors va llençar un perfum deliciós, amb una aroma que no es podia repetir, els seus germans i pares, van sortir disparats de la caseta i es veia amb l’expressió de la cara que estaven molt feliços i molt orgullosos del Petit de la caseta. Sempre van ser feliços hi van menjar anissos i sempre es van apoiar uns els altres, no des de sempre, però si per sempre.

El porc

Hi havia una vegada, un porc petit,en Miquel, que durant tot una dia no va menjar res, i tenia molta gana. Finalment va decidir anar a buscar alguna cosa per menjar, i caminant per el passeig, de camí a casa la Cristina, una conilleta molt maca i molt amable, es va trobar a l’Arnau una amic de l’ Alma d’en Miquel. I ell es va troba a al Cristina, l’Arnau li va dir a la Cristina s’ has on puc troba en Miquel? , després ella li va dir a l’Arnau : En Miquel vindrà a portar-me 1kg de pastanagues i ell va dir: Vale recorda-li que demà em quedat eh.. i la cristina va dir: D’acord, ja li diré.
A les 14:00 hores en miquel va arriba a casa la cristina van deixar les pastanagues a la nevera i desprès van anar al menjador a parla i la cristina li va dir lo que li havia dit l’Arnau. L’endemà a les 9:00 del matí van trucar a la porta d’en miquel, ell es va vestir, es va posar uns calçotets UNO i una jaqueta Jack and Jones, desprès va baixar i es va troba l’Arnau, ell li va dir anem a donar el vol i en Miquel va dir que si, van anar a l’ Artesà a compra una euro de pizza, i desprès al Visus a veure roba però no es van compra res, desprès l’Arnau va acompanya a en Miquel a casa.
A la tarda en Miquel va anar a la granja a rebolcar-se al fang, i es va trobar als seus amic de tota la vida. Es va quedar tot l’estiu allà i quan va trona a la ciutat a la seva casa, va passar una cosa extraordinària que no hi havia animals tothom era humà de carn i ossos, hi no s’havia que fer, fins que va arriba un home amb escopeta, el porquet va pensar que el venia a ajudar però estava ben equivocat, l’home va matar al porc. I l’home al vespre va fer una foguera i es van menjar al porc.

El secret dels amics

En un temps molt llunyà vivien dos joves molt amics, el primer es deia Joan i el segon Anton.
Els dos eren inseparables però tenien un secret, un secret tan gran que ningú l’havia de descobrir.
Ells un dia havien anat al bosc com sempre, van arribar a la seva cabanya però a la cabanya no hi havia res més que una ampolla amb un líquid negre. A l’etiqueta hi havia si l’obriu us passaran coses increïbles.
Els dos amics van tornar a casa, no van tornar a la cabana, ho havien jurat, però no podien resistir-se a la temptació i una nit, la mateixa nit van anar a obrir l’ampolla el líquid negre va sortir i es va transformar en un gran drac seguidament un home va entrar a la cabana i els i va donar dos objectes molt especials. Una espasa per en Joan i una sella per l’Anton i els hi va dir que allò que els hi donava era per matar el drac.
En Joan li va agradar molt l’espasa però l’Anton va dir que aquella sella no servia per res però va pensar que en faria algun servei com a escut i la va guardar.
Deu dies després van anar a matar el drac en Joan un provar de fer-li mal amb l’espasa però no es podia acostar al drac i l’Anton servint-se de la sella com a escut s’hi va acostar i quan la sella va tocar el drac aquest es va tranquil·litzar i en Joan el va poder matar.
Encara tenen una ampolla amb un líquid negre que tindran fins que algú la vulgui en aquesta ampolla hi ha el drac i si algú la trobés el drac renaixeria i destorceria tot el poble.
Encara busquen una manera de treure l’ampolla de sobre seu però ara el drac no amenaça el poble que hi passa un gat i hi viu un gos i aquest conte ja s’ha fos.

El senyor i la mort

Fa temps, molt temps, en un dia trist i apagat, un dia d’aquells que no cal ser recordat...un senyor molt i molt vell, vivia en un poble no molt conegut. Aquell senyor només temia a una cosa, la mort. Tenia por del dia en que arribés la seva hora, l’hora en que deixés a les persones que estimava, l’hora que tanqués els ulls i se’n anés d’aquella vida per sempre.
Cada dia estava més cansat...i cada dia li feia més mal tot. A les nits se’n anava a dormir amb l’esperança de que l’endemà es llevaria sense que li fes mal res però això mai passava, cada dia anava a pitjor.
Un matí, al despertar-se s’adonà de que no tenia forces per a aixecar-se, que cada moviment que feia era una punxada profunda i dolorosa. Va decidir quedar-se al llit descansant fins que se li passés.
Però els dies passaven i el dolor no marxava, cada cop es feia més inaguantable, l’home volia descansar, volia que arribés la fi d’aquell dolor, estava fart de patir per res, sabent que les coses empitjoraven a cada segon que passava...
L’home ja no tenia forces per res, no podia seguir endavant. I finalment va aclucar els ulls, però aquest cop per a sempre, per lliurar-se de tots els dolors que no el deixaven dormir. El dolor va parar. Per primer cop va poder descansar de tots els mals. Ja no temia a res. Ara se’n adonava de que era absurd témer al que fa que descansis, al que fa que deixis de patir per sempre. La mort va ser la seva salvació, la fi de tots els seu dolor.

EL TIGRE I L'ELEFANT

Hi havia una vegada un tigre que passejava per la selva. Era un tigre fort, savi i atleta. Però aquell dia tenia la mala sort de caure amb una trampa humana i va quedar lligat de cap per avall. Va començar a rugir molt fort per culpa del dolor i al cap de poca estona va aparèixer l’elefant:
-Que t’ha passat? -va dir l’elefant.
-Que he caigut a una trampa d’humans! - va respondre el tigre.
-Vols que t’ajudi a baixar de la trampa? - diu l’elefant.
-Sí gràcies - va contestar el tigre.
-Dons no t’ajudaré a baixar! Ja,ja,ja! - diu l’elefant.
-Per què ?- li pregunta el tigre.
-Perquè tu vas matar el meu fillet, pobre de mi, i ara et mataré jo a tu !- li va respondre l’elefant.
- T’equivoques no vaig ser jo va se un caçador!
L’elefant s’ho va repensar i va decidir ajudar-lo.

EL TERRITORI COMPARTIT

Vet aquí una vegada dos animals que es barallaven per un territori , eren un Os i un llop. Els dos animals tenien ganes de ser l’alcalde de aquell territori, després d’haver pensat dies i dies van anar cap a el rei de la selva que es deia Lleó, li van dir lo que passava entre ells, el rei s’ho va pensar dies i dies fins que va dir: - Hi heura una batalla per el territori.
El dia següent va començar la batalla i va durar hores i hores fins que el rei es va cansar, va enviar dos soldats per mesurar el territori i que el parteixin en dos parts: una del Os i l’altre del Llop.
-I quant territori tindrà cadascú – va dir el llop.
-220 m2 per cadascú – va dir el rei.
-Genial, és un territori bastant gran - va dir l’Os.
El dos animals es van posar d’acord, l’Os es va quedar amb el territori Sud i el Llop es va quedar amb el territori Nord.
I un gos un gat i aquest conte acabat.

Els extraterrestres

Hi havia una vegada dos extraterrestres que vivien a Júpiter, tenien un repte, que era anar a la Terra i envair els terrícoles per tenir tot el poder.
Ells dos van quedar per construir la nau especial, van pujar a la nau i van despagar per anar cap a la Terra, quan passaven per Mart la nau es va espatllar, però van poder aterrar.
Van trobar un marcià, era vell, era el rei de tots el marcians, ell els hi va donar un pot on hi havia una aranya molt fastigosa i els extraterrestres es van espantar, però el marcià els hi va dir si tocaven l’aranya al cap de 24 hores tindrien molta bona sort i podrien arribar a la Terra.
Van anar a una part de Mart on no hi havia ningun marcià i 24 hores més tard van tocar l’aranya llavors hi va haver una gran explosió i Mart va explotar, ells no van morir, amb l’impacta de l’artefacte ells van sortir volant per art de màgia, van volar, fins arribar a la Terra i quan van arribar van trobar que no hi havia terrícoles a la Terra i perquè havien mort, l’artefacte de Mart va arribar fins a la Terra i ells van quedar bocabadats i van poder tornar sense cap problema a Júpiter.

ELS SUPERPODERS

Vet aquí una vegada, un noi que es deia Adam, era castany, amb els ulls verds i bastant alt. Era un noi molt normal, tenia 15 anys i anava a l’ institut del seu poble, tenia molts amics i una novia que es deia Lara, que feia dos mesos que sortien junts, i aquells anys havien set els millors de la seva vida. Era el juny, dels últims dies de cole, i tots tenien ganes hi ha de que fos l’estiu.
Un dia, l’Adam es va llevar, com de costum va fer el llit, es va dutxar, es va vestir, va esmorzar i va marxar cap a l’insti. A l’arribar, es va trobar l’insti cremat, i tothom que sortia ferit, i que dins de d’institut hi havia gent encara, i com que es va entristir molt i estava ple de ràbia per el que devia haver fet allò, així que va sortir una flama blava, de sobre seu i va començar a sortir- li aigua de les mans, sortien litres i litres d’aigua, fins que finalment el foc es va apagar, però a l’entrar a dins, ell estava mig atontat perquè no sabia que li havia passat, es va posar a buscar la seva novia per tot l’ institut, però a l’entrar a la classe de química, es va trobar la seva novia i tots els seus amics morts, cremats i estirats al terra, no s’ho podia creure. Va sortir d’allà, ple de fúria i de ràbia, va caure a terra i es va posar a plorar desconsoladament, era l’únic que quedava d’aquell insti, i tot el que l’hi havia passat allà, no ho podria oblidar mai, els millors anys de la seva vida, i ara per un incendi provocat, se’n havia anat tot, no trobaria mai uns amics com aquells, va marxar cap a casa seva, i no hi havia ningú, així que va marxar, i es va trobar amb tres persones més de l’insti, i es van trobar que tots tres tenien Super poders, una noia que es deia Sara, llegia les ments, un noi que es deia Marc tenia molta força i podia aixecar tot tipus de pesos i ell que podia tirar aigua. Van formar un grup per trobar el que havia fet allò, no li perdonarien mai. Així que es van posar a investigar totes les càmeres que hi havia fora de l’insti i a mirar el que havien gravat, van veure persones que no eren de l’escola, i es van posar a investigar els noms d’aquestes persones, van trobar 5 persones entre elles dos dones i tres homes, que quasi tots tenien uns 30/35 anys. Van anar a buscar-los a tots a casa seva, amb l’ajuda de la policia que els hi va dir on vivien, els van trobar a tots menys a una dona, es deia Júlia, van pensar que s’hauria escapat perquè no la trobessin, i no sabien per quin motiu podria haver cremat un institut, així que van anar en busca de la noia, van anar a investigar casa seva, i va trobar una paret plena de fotos de persones, edificis... I es veus que les persones que tenia penjades havien set assassinades feia dues setmanes. I els edificis cremats, només en queda un, l’hospital del poble, així que era una piròman i una assassina en sèrie, però ells no temien de la dona, es volien venjar del que els hi havia fet als seus amics. Van anar a l’hospital i la Sara va llegir la ment de la noia i va descobrir que estava dins de l’hospital, en una sala d’espera i que al cap de deu minuts sortiria i una bomba explotaria, així que van entrar a dins, la van agafar i van desactivar la bomba que havia posat, la van portar a la policia i la van tancar per cadena perpètua. Finalment havien salvat un hospital, però encara tenien el buit a dins d’haver perdut tots els amics. Vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.

ELS POLLS

Hi havia una vegada en un conte de fades, una gallina xica, pica, camatorta i ballarica, que vivia en una granja, i va tenir sis polls, aquest sis polls, un dia van sortir a jugar al prat on estaven pasturant les vaques, era un prat verd i formós, on la brisa de l’aire et feia moure les plomes, i els i van dir:
- Que podem jugar en aquest prat? -van dir els pollets.
- No -els van respondre les vaques-. Aquest prat és només nostre.
Però els pollets no els van fer cas i es van posar a jugar en el prat. Les vaques, enfadades, amb mala baba els van anar a molestar. Molestant i molestant, les vaques, sense voler, van acabar trepitjant a dos dels pollets, i van quedar ben xics. Els altres pollets, espantats, se’n van anar, ara ja només en quedaven quatre. Van arribar on hi havia els porcs, era un corral ple de fang que feia molta pudor. Però ells volien jugar i els ho van demanar:
- Que podem jugar en aquest corral? -van dir els pollets.
- No -van respondre els porcs-. Aquest coral es nostre.
Però els pollets, tossuts, es van quedar a jugar allà; els porcs, enfadats, els van anar a empipar. I els porcs, sense voler, en van trepitjar dos més, i van quedar més pics que pics. Els dos pollets que quedaven, ben espantats, van sortir corrent, i van entrar en un forat que hi havia a la paret. Més endintre es van trobar a tres ratolins, que portaven unes espases, semblava que estiguessin simulant los tres mosqueteros. Aquell espai semblava un gimnàs d’entrenament. Però els dos pollets que quedaven els van demanar:
- Que podem jugar en aquest “gimnàs”? -van dir els pollets amb valentia.
I els tres ratolins es van girar de cop i van respondre els tres a la vegada:
- No. Aquesta guarida és nostra, nostra i només nostra.
Llavors els pollets, sense fer-los cas, van començar a jugar; els ratolins, enfadats, van ferir la cama a un dels dos pollets que quedaven, i aquest pollet va quedar camacurt. L’últim pollet va sortir corrent i es va trobar amb un aplec de gats que estaven tocant i ballant, estaven en un racó apartats de tothom. Aquell espai donava ganes de posar-te a ballar. I la manada de gats li van dir.
- Vine a ballar!
- D’acord -va respondre ell.
Va estar tanta estona ballant que es va quedar un poll ballaric, i va respondre:
- Crec que ja hauria de marxar al meu corral amb la meva mare la gallina. I se’n va anar.
A l’arribar al corral es va trobar a tots els seus germans. I d’aquí bé el poema:
Una gallina
xica, pica, camacurta i ballarica;
va tenir sis polls
xics, pics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat
xica, pica, camacurta i ballarica
els seus fills no haurien estat
xics, pics, camacurts i ballarics.
Però només hi ha una cosa diferent: que en el poema culpen la gallina de ser xica, pica, camatorta i ballarica, i que els seus fills surtin així; però no, és per culpa d’aquesta aventura que els polls són així. I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. 

En Llamp i els seus amics

Hi havia una vegada un cavall que es deia Llamp i estava en un estable amb els seus amics però l’amo se’l volia emportar per les carreres de cavalls perquè corria molt, però els seus amics i ell planejarien un pla per anar a viure a la natura perquè el senyor no els cuidava gaire bé i només volia guanyar diners, just d’aquí dos dies el portarien a les carreres, els seus amics i ell van parlar del pla, volien que quan s’emportessin en Llamp tots sortirien per la porta i tirarien l’amo al terra i traurien el seu amic i s’anirien cap els prats on viurien feliços.
Va arribar el dia, es van llevar i quan va venir el senyor van fer lo que van quedar, quan gairebé l’havia lligat van saltar tots del seu estable i van anar cap a l’amo que van espantar-lo i va caure al terra, en Llamp va intentar sortir de la corda que l’aferrava però no va poder, els seus amics van ajudar-lo i quan l’amo va aixecar-se van treure’l van marxar corrent com mai ho van fer.
El senyor va agafar la camioneta i va perseguir-los camp a través, els cavalls es van separar perquè ja sabien on tenien que trobar-se , el senyor va perseguir en Llamp però corria molt mes la camioneta que en Llamp però de sobte la camioneta es quedava sense gasolina i es va parar. En Llamp va córrer fins un tros més enllà es va parar a descansar perquè havia corregut molt, el senyor va baixar de la camioneta i va perseguir-lo amb una corda, en Llamp el va veure corren i va marxar però les cames li feien figa, un dels seus amics el va veure i va anar a on era, va tirar el senyor al terra i va ajudar al seu amic a marxar. Se’n van anar tots a un camp verd i van viure feliços.
FI

LA PRINCESA GENIEVIEVE

Hi havia un vegada un princesa que es deia Genevieve que vivia en un regne meravellós amb les seves onze germanes, eren conegudes per ser molt desordenades, per això tots els regnes les evitaven, el seu pare, el rei va demanar ajuda a la seva cosina la Duquessa Rowena perquè les eduqués , però el que el rei no sabia és que ella només volia la seva corona per convertir-se en reina, per això va començar enverinant el rei amb un té.
Cada dia la Duquessa les ensenyava a comportar-se com a princeses de veritat, els va canviar el vestuari i els i va dir que no podien ni cantar ni ballar , i que tenien que anar-se’n a dormir bastant d’hora.
El dia de l’aniversari de les mes petites, les mes grans les varen despertar amb una cançó, i la Duquessa ho va sentir i va anar cap a l’habitació d’elles i va tornar a dir que no poden ni cantar ni ballar. Al final del dia les petites varen dir que el seu pare no les va venir a felicitar i estaven bastant tristes, però les seves germanes les varen animar amb un regal que la seva mare els regalava a cada una d’elles quan feien 5 anys, era un llibre amb una flor a la portada, cada princesa amb una flor diferent a la portada.
La princesa Genevieve els llegia el llibre a les petites, el llibre anava d’una princesa que trobava un món màgic que hi entrava ballant d’una flor a una altra que hi havia a l’habitació del terra de la princesa... i quan varen acabar , la mes petita de les tres va caure a terra i també li va caure el llibre a terra. La princesa Genevieve va veure que la flor de la portada del llibre era igual a la flor que hi havia en el mosaic que hi havia a terra de l’habitació de les princeses. La princesa va dir :
- a veure si trobeu la parella de la flor del llibre amb la flor del mosaic del terra
I totes varen dir que si que l’havien trobat, la princesa Genevieve va dir que era igual que el que passava en el llibre i va començar a ballar d’una flor a una altra però no va passar res , i llavors va dir:
- digueu-me la vostra flor de gran a petita.
I Genevieve va començar a ballar de flor en flor per l’orde que li deien les seves germanes i es va obrir un món màgic igual que passava en el llibre, varen baixar per unes escales que les portaven a un lloc màgic, on hi havia un barca que les esperava per dur-les a un saló daurat on hi havia les mateixes flors de la seva habitació, amb arbustos de flors d’or que estaven tancades, quan una de les princeses demanava un desig, les flors daurades s’obrien i se li complia el desig.
Després de la primera visita, una de les germanes es va adonar que només podien anar dos vegades més en aquest lloc màgic.
Van estar tota la nit ballant en aquest món màgic, però per mala sort, la mes petita va caure i es va fer mal a la cama , la princesa Genevieve la va ajudar , la va aixecar i la va portar a una font on hi havia una aigua màgica que la princesa Genevieve li va posar a la ferida de la petita i de cop la ferida va desaparèixer , i la petita en va agafar una mica perquè va dir que li aniria bè,
perquè sempre es feia mal i sabia que el necessitaria bastant sovint, llavors van tornar a la seva habitació.
El següent dia la Duquessa es va pensar que les princeses havien anat a ballar amb prínceps perquè va veure les sabatilles de ballet molt desgastades i els va dir a on havien anat a ballar.
Totes li van dir la veritat però la Duquessa no s’ho va creure. La Duquessa els i va dir que avui traurien les fulles del jardí i que farien molta feina més i que avui es quedarien tancades a la seva habitació perquè no puguin sortir a ballar amb els prínceps .
Quan era el vespre, les princeses estaven molt cansades perquè la Duquessa les havia fet treballar molt, però encara va tornar a entrar en el món màgic per desconnectar de la Duquessa i poder ballar tota la nit un altre cop, quan les mes petites estaven dormint les mes grans no volien marxar d’aquell lloc.
La Duquessa va descobrir el món màgic i el va començar a destrossar el mosaic de l’habitació de les princeses. Les princeses es van quedar allà dintre tancades, però sort que hi havia en Derek que era el Sabater real que era el que donava la sabatilles a les princeses, Genevieve li va dir a les flors màgiques la forma de sortir d’allà i li va dir que podia sortir ballant igual com va entrar , però havia de ballar amb en Derek perquè sinó no podien sortir.
Al final va poder sortir però el seu pare, s’estava morint i la Duquessa s’havia convertit en reina, la Genevieve, en Derek i la germana petita van anar a salvar el seu pare però no hi van arribar a temps, però sort que la petita tenia una mica de màgia del món màgic i li va fer beure i es va despertar, i la Duquessa va haver de marxar i va marxar ballant .
Al final la princesa Genevieve es va casar amb en Derek i tots van ser molt feliços.

LA PRINCESA I EL NOI POBRE

Hi havia una vegada un pobre nen que no tenia res, ni pare ni mare i tampoc treball. Un dia el noi estava molt cansat de no fer res i se’n va anar pel bosc a passejar i vet aquí que va trobar una mansió molt gran, i ell va entrar a la mansió per veure qui hi havia a dintre, i de sobte va trobar una princesa amb el cabell ros com la rínxols d’or i amb un gos a la falda. La noia el va mirar i li va dir:
–Qui t’ha deixat entrar a casa meva?
Ell va contestar:
– Estava pel bosc i he trobat la teva casa i pensava que no hi havia ningú i he entrat.
La noia el va mirar molt bé i sabia que no tenia res perquè portava la roba molt bruta i sense sabates, i va començar a dir al noi. -Bé, jo me’n vaig i espero que no t’hagi molestat. I per cert, encantat.
I la princesa li va contestar:
–Gràcies i jo igual d’encantada.
El noi va marxar de la casa de la princesa i cap a casa seva. El pobre noiet se’n va pel bosc pensant en aquella preciosa noia, i la noia pensant en aquell noi. Després de passar uns quants dies el noi va tornar cap a la mansió de la noia, però no va poder entrar perquè al bosc hi havia un drac i no podia acostar-se a la casa, la noia el va mirar
per la finestra i va veure el noi que estava a la porta i li va dir la noieta:
–Si vols venir cap a mi has de lluitar amb el drac
El noi contesta amb ràbia:
– D’acord.
Comença la batalla i la noia per la finestra mirant-los. El noi acaba matant el drac i la noieta es posa molt feliç i baixa cap a ell i s’abracen. De seuida la noia li fa un petó al noi a la galta i ell se’n va corrents a casa per anar a buscar un ram de flors per donar-li en la princesa. Acaba la història que li demana per casar-se i la noia contesta SÍ. I van viure feliços menjant anissos.
FI

La princesa segrestada

Hi havia una vegada una princesa molt bonica que estava segrestada en un castell molt gran i molt bonic . Estava presonera a la torre.
Va arribar un home molt guapo amb una roba senzilla de color vermell. Tenia un instrument màgic: una corda llarga. L’home va salvar la princesa de la torre. També tenia un barret màgic que li havia donat el seu amic .
I final la princesa es va enamorar de l’ home i es va casar amb aquest home que la va salvar .Desprès els dos es van enamorar i van anar a viure junts

La Princesa

Vet aquí una vegada un palau on vivien els pares d’una princesa que no la deixaven sortir del palau per que tenien por de que una bruixa que la volia matar . La princesa sempre sortia amagada fins que una vegada els seus pares es van a donar que marxava . La noia es va enfadar molt amb els seus pares i va marxar , la bruixa que la vigilava des de molt petita , la bruixa va aprofitar que la princesa estava sola per poder matar-la però de sobte va arribar un unicorn que la va salvar . La va portar fins a un palau al cel on hi havia una fada que podia solucionar o destruir maleficis con el de la princesa . Però el malefici de ella era molt fort que no es podia trencar l’unicorne també li va confessar que ella era la seva germana perduda al final van poder trencar el malefici sobre la princesa i la seva germana va deixar de ser un unicorn , van tornar a casa amb els seus pares i conte contat i aquest conte s’ha acabat ...

LA MOSCA I L'ARANYA

Hi havia una vegada una mosca que es deia Vipsi, i vivia a dins la casa d’una família humana. La vipsi casi mai sortia de el seu amagatall per por que se la menges una aranya.
Un dia se li va acabar el menjar i per no morir-se de gana va haver de sortir del seu amagatall. Quan va ser fora va veure que no passava res i que fins i tot li agradava sortir. De sobte va adonar-se’n de que no es podia moure,i que estava atrapada en una teranyina. La mosca va començar a cridar per veure si algú la sentia i la venia a rescatar. Al cap d’una estona va veure com una taràntula se li acostava lentament, la mosca va intentar sortir d’allà però no hi havia manera, estava atrapada. Quan va veure que la taràntula estava a punt de menjar-se-la va tancar els ulls. Al cap d’una estona, al veure que no passava res els va tornar a obrir. Al obrir-los va veure com l’aranya estava plorant, la Vispsi li va preguntar :
- Perquè plores?
- Perquè fins ara ningú ha vingut a veurem. No he tingut mai amics
- La veritat és que jo tampoc. Sempre he estat dins del meu amagatall per por de que se’m menges una aranya.
- De veritat? Jo mai em menjaria a una mosca que em vingués a veure i fos amiga meva. Si vols podem ser amics!!!
- Si!!!
- Com et dius?
- Jo, em dic Vipsi. I tu?
- Jo em dic Spider.
Van començar a parlar, i a parlar i a mida que anaven xerrant s’anaven fent amics, i cada cop es coneixien més. La mosca estava molt contenta de trobar a un amic, i de perdre la seva por a les aranyes.
Unes setmanes més tard ja eren uns amics inseparables, no feien una altre cosa que quedar i fer plans tots dos junts.
La mosca ja mai més va tenir por d’aquella aranya n’hi de cap altre, d’es del dia en què va conèixer a l’Spider. I els dos van viure feliços i van menjar anissos.

LA RONDALLA DEL PARDAL I LA SERP

Hi havia una vegada un pardal que es deia Pasqual i una serp que es deia Snake, els dos eren molt amics i sempre anaven junts. Tots dos vivien a Central Parc a Nova York. Un dia en Pasqual estava voltant per Central Parc perquè havia quedat amb l’Snake, de sobte va veure un cuc i va baixar ràpidament a menjar-se’l ; quan va arribar a terra va caçar el cuc i mentre se’l estava menjant un gat va saltar sobre d’ell i se’l va endur al seu amagatall. El pardal anava cridant auxili però ningú el sentia, un cop va ser allà el gat el va lligar de les ales i les potes i li va tapar la boca. El pardal molt espantat va començar a cridar tot i que ningú no el podia sentir perquè tenia la boca tapada. El gat al acabar de lligar-lo va marxar corrents a caçar més Pardals per menjar-se’ls més tard tots de cop.
L’Snake molt espantada perquè en Pasqual no venia va començar a buscar-el però no el va trobar. Ja molt preocupada va agafar el seu telèfon i el va trucar. En Pasqual no va poder contestar perquè tenia les ales lligades.
En Pascual en adonar-se que tenia el telèfon va intentar enviar-li un missatge com va poder i en el missatge posava:
Un gat ma segrastat en el seul amagatoll i nou puca surtir, vinema resacatar!!
El missatge no va quedar gaire bé perquè al estar lligat de les ales no podia escriure bé.
L’Snake al veure això es va posar a buscar l’amagatall de tots els gats de Central Parc, per poder salvar el seu amic. Al final en va trobar un que era molt sospitós, hi va entrar i va veure el seu amic lligat i plorant. Però hi havia un problema, que el gat era dins amb el pardal, a l’Snake sense voler va estossegar i el gat la va sentir i va anar a atacar-la. La serp va haver de lluitar amb el gat i el va vèncer i va poder rescatar el seu amic. En Pasqual li va donar les gràcies per haver-lo salvat i tot dos van tornar a casa molt contents i van viure feliços i van menjar anissos!!!!

Marc el nen que va salvar el seu pare

Hi havia una vegada un nen anomenat Marc i la seva família que vivien feliços en un poble,desgraciadament un dia va passar una cosa terrible, al acabar l’escola el nen va anar corrent a casa per mira la televisió com de costum però es va trobar a la seva mare estirada al sofà amb la cara molla tota plena de llàgrimes i plorant,en Marc li va preguntar que li passava i la mare li va dir,han tancat el pare a la presó ,en Marc com que era molt valent i molt impulsiu va dir que el trauria d’allà i l’hi va demanar perquè l’havien tancat i l’hi va dir que l’acusaven de haver robat el rei cosa que era mentida però ell no podia demostra que era innocent i va anar a buscar un advocat però eren una família pobre i no es podien pagar un advocat i va pensar i pensar però no se li acudia la manera de salvar el seu pare de passar-se tota la vida a la presó ho pitjor, de ser decapitat, va anar a donar un vol per poder pensar millor i es va endur uns diners per comprar un gelat quan estava per un carreró estret va passar una dona vella que va xocar am en Marc en marc li va demanar perdo i ella li va respondre
-Té això et servirà per salvar el teu pare
Ell va estar molta estona pensant el que li serviria per salvar el seu pare i que sabia aquella dona fins que quan estava apunt de comprar el gelat va veure que en ves de tenir els diners tenia un objecte de vidre molt estrany. Va decidir anar a veure el seu pare per si sabia com fer servir l’objecte, com havia planejat va anar a visitar-lo i ell li va dir que era molt estrany valia més que el llances i li va tirar el terra just desprès de caure va fer un
resplendor i van apareixia de cop en una casa en un país estrany i van començar una vida nova i vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s'ha fos.

Mr. Rabbit

Hi havia un vegada un conillet que es deia Mr.rabbit, un dia anava tan tranquil menjant-se una pastanaga quan de cop va venir en Mr.cow , va dir que li donges totes les pastanagues perquè en Mr.cow tenia un conill adoptada , de cop va sortir en Mr.lion i va espantar en Mr.cow , en Mr.rabbit estava molt content per haver-lo salvat però en Mr.cow volia venjança i va llogar un lladre professional que es deia Mr.cat i tenia un ajudant que es deia Mr.pig
En Mr.rabbit estava tan tranquil a la seva casa quan de cop va sentir algú crida ajuda, en Mr.rabbit va anar capa alla era en Mr.pig que feia veure que sabia fet mal m’entres en Mr.cat li robava les pastanagues, però en Mr.rabbit com que sabia que li anirien a robar li va dir en Mr.lion que les vigiles , es van trobar en Mr.cat i en Mr.lion i en Mr.cat es va retira però volia les pastanagues sinó no cobraria, va planejar un pla que en Mr.cat li robava les coses a tots els de la ciutat i les posava a la casa de Mr.rabbit quan tothom estava preocupat en Mr.cat va dir que en Mr.rabbit ho havia robat tot tos van anar a casa den Mr.rabbit i van escorcollà tota la casa i li van trobar tot lo que en Mr.cat havia robat en Mr.rabbit deia que ell no havia fet res però no sal van creure i el van ficar a la presó, en Mr.lion sàvia que ell no avia sigut i li va donar un pastis en Mr.rabbit que adintre i avia una llima perquè es fuges de la presó, u va aconseguir i en Mr.lion li va dir que anessin a veure a un seu amic que es deia Mr.elephant que era un molt bon amic den Mr.lion i que li podria demanar un desig, quan anaven a la casa den Mr.elephant que estava a les afores de la ciutat, m’entres i anaven van trobar en Mr.monkey penjat de una branca i anava cantant en Mr.lion i en Mr.rabbit no u van poder suportar, cantava molt malament i li van preguntar si sàvia on era la casa den Mr.elephant en Mr.monkey va dir que els acompanyaria si li dunes 10 plàtans i u van acaptar, en Mr.monkey els va acompanyar però quan estaven a prop de la casa es van trobar en Mr.kangaroo que era el policia de la ciutat, van començar a corre fins que van sentir una veu que deia veniu capa aquí van entrar i era la casa den Mr.elephant en Mr.lion li va dir en Mr.rabbit que li demanes qualsevol desig que es complirà i en Mr.rabbit li va dir que ploguessin pastanagues per tothom i en Mr.cow estava molt content
perquè ja tenia pastanagues per el seu fill conill pero en Mr.cat i en Mr.pig no van cobrar i tots estaven molt contents, vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conta ja sa fos .

Rock, el gos perdut

Hi havia una vegada un gosset molt maco i molt content que és deia ‘’ROCK’’. Un dia sense voler es va escapar de casa i no va saber tornar. Va haver de dormir al carrer, sol i amb tota la pluja que hi havia. Per sort un home li va donar un crostó de pa. L’endemà els gos Rock es va trobar amb un gos de carrer que sabia tots els camins i carrers i li va demanar que l’ajudés a buscar la seva casa. El gos de carrer li va fer una mica de pena i el va ajudar a buscar la seva casa. Li va olorar una mica el collar i es va posar a buscar. Buscaven i buscaven però no trobaven res, però de cop... En Rock diu:
- Mira, aquella és la meva casa!
I va anar corrents a casa seva sense dir ni adéu en el pobre gos que el va ajudar. El gos va donar mitja volta i quan va estar a punt de marxar... va sortir el gos de casa seva i li va portar un bistec per al gos que el va ajudar. El gos estava contentíssim i se’l va menjar en només dos segons, el gos li va donar les gràcies i l’altre gos li va dir:
- Cada setmana et pots pesar per la casa i et donaré menjar.
I els dos gossos contents van ser feliços i van menjar anissos.
Fi