Rondalles de 2n A

LA CAIXETA DE MÚSICA.
Vet aquí una vegada, molt lluny d’aquí, hi havia un noi anomenat Saül.
Vivia en una granja amb els seus avis, es llevava cada di a les 7 del dematí per anar a treballar. Un dia, mentre es Saül estava a la seva habitació va pensar que ja no volia viure més aquella vida de pagès, va agafar un farcell, el va omplir de queviures i es va endinsar dins el bosc.
El cap d’una estona de caminar i caminar va arribar en una clariana a on hi havia una font. En Saül, inconscientment va veure aigua de la font, però el que no s’havia era que aquella aigua no era simplement per refrescar-se si no que acabava de trencar un pacte amb el que era un dels homes més poderosos de tota la contrada.
L’home del que estem parlant era un home que aparentava a ser de molta confiança, però el que la gent no sabia es que era un horrible ogre que es podia convertir en un avi de 70 anys al que tothom respectava. Però tenia un pla, i havia estat esperant fins el moment en que algú que begués de aquella aigua, i aquell moment havia arribat.
En Saül, com que estava molt cansat es va estirar sota el primer pi que va trobar i es va posar a fer una becaina. Quan es va despertar el cel s’havia tornat de un color gris com la cendra i el terra estava humit per la temperatura de l’aire. Va tornar a agafar el farcell i es va tornar a posar en camí. El cap d’una estona es va posar a tronar, Saül, en veure que la cosa no pintava gaire bé, es va arrancar a correra b l’esperança de trobar alguna casa que el pogués acollir per una nit. Després de córrer una bona estona va arribar en una casa que et provocava una esgarrifança quan la veies, va intentar anar més enllà per mirar de trobar algun altre recurs però en veure que el temps no acompanyava va decidir quedar-se allà.
Va trucar a la porta lentament, per por de que es tranqués el vidre, ja que estava una mica esquerdat. En veure que no en sortia ningú va intentar-ho de nou, tampoc. Va estar discutint una estona amb ell mateix va decidir que ho tornaria a provar, aquell cop la porta es va obrir, i en va sortir una vella arrugada que el va invitar a passar. De cop tot va passar molt ràpid, la vella el va conduir fins a una habitació a on el va advertir del perill que corria, també li va explicar el que havia fet inconscientment i l’aparició que tenia l’home que l’estava buscant, en Saül, espantat, intentava recordar totes les instruccions que li donava. Fins que de cop la vella li va dir:
- Ara me n’he d’anar- en Saül en sentir això li va cridar:
- Però que he de fer jo?- i la vella li va dir-
- Agafa-li la caixa de música....
En aquell moment la vella, com per art de màgia havia desaparegut. Saül, recordant el que li havia dit sen va anar a trobar a l’ogre al mig del bosc. Era de nit, hi quasi no es veia res, de cop va sentir una veu que li deia << Vaig que has vingut a buscar-me>> en aquell moment en Saül va saber que havia de fer, se sentia una música , que venia d’una caixeta , que contenia el cor de l’ogre, el que havia de fer era destrossar-li el cor per poder-lo matar. Es va posar a córrer i li va agafar la caixeta, la va obrir i en va treure el cor. En un instant l’ogre va fer un crit
<< Nooooo! Maleïda serà!>>. En Saül es va quedar amb el cor a la ma i va tornar corrents fins a la casa a trobar a la vella, l’hi va entregar el cor hi a canvi li va concedir la clau que obria una caixa molt petita que contenia la caixeta de música a on hi havia el secret de l’alegri.
Saül va obrir ràpidament la caixeta i en va treure un paper, de cop va fer un bot , en veure que en el paper no hi havia res més que << retrobar-se a un mateix>>.
Saül va tornar amb la seva família i va comprendre que aquell era el seu lloc, van viure feliços hi van menjar anissos.