Rondalles de 2n A

L’ÀNEC
Fa molts anys quan els animals parlaven i els humans callaven, hi havia un ànec de coll verd, petit, però no gaire bonic. Aquet ànec vivia al costat d’un llac, molt bonic, amb una caseta petita de fusta feta per el senyor castor.
Un dia el ànec, de bon mati va fer la seva rutina diària, es va llevar, va sortir del llit molt content i cantant i xiulant s’anava vestint, quan ja va estar vestit se’n va anar a esmorzar, va esmorzar una torrada em paté, encara no estava apunt, s’havia de pentinar, va anar cap el lavabo és va rentar les dents i és va pentinar, es va mirar el mirall, va anar corrent cap el seu llit i es va posar a plorar, mirant-se el mirall va descobrir que era lleig.
No ho aguantava, més havia estat sense sortir de casa durant un més per por a que li diguessin lleig, va decidir a anar a veure a la guineu, era l’animal més ben plantat, perquè li donés consell. Quan va explicar-li a la guineu, ella li va intentar fer mil coses, però no aconseguien res , seguia sent igual, la guineu convençuda que no hi podia fer res més, l’ànec decebut va marxar. Per el camí es trobar a la reina ànega, i li digué que té passa, perquè estàs trist, ell li contestar que estava trist perquè sóc lleig i la guineu no em troba cap solució. L’ànega li va dir que per ser bona persona, no has de ser ni guapo, ni elegant, només as de tenir un cor molt gran, l’ànec admirat va veure que era veritat, tan li feia ser guapo o lleig, només el que volia era ser bona persona. L’ànega estava enamorada d’aquell ànec i l’ànec de ella.
El cap d’uns dies, ja estaven surtin, eren molt feliços, la guineu admirava el coratge que tenia l’ànec per seguir endavant. I em sembla que el cap d’uns mesos ja estaven casats.
Van ser feliços i van menjar anissos.