Rondalles de 2n A

La guineu mentidera
Hi havia una vegada una guineu molt materialista a la qual només li interessava tenir més coses i com és cares millor.
Un dia la guineu va veure una magnífica vídeo consola en un aparador i va entrar a comprar-la però quan a veure el preu i que no se la podia comprar va pensar: Hauré de demanar els diners al meu amic l’ànec que no é ric ni pobre però que no dubtava a ajudar als altres.- I així va fer i el va anar a cercar.
-Ànec amic meu,-va dir la guineu quan el va trobar a l’estany- que em podries deixar diners sisplau.
-Perquè els vols? -Va preguntar ell.-
-És que la meva mare està malalta i necessito molts diners per pagar el tractament –es va inventar- .
-És clar que si amiga meva –va contestar ell crèdul com sempre- .
I dit i fet l’ànec va agafar la cartera i l’hi va donar tot el que tenia.
Un altre dia la guineu tot passejant es va trobar un altre aparador en el que s’hi exposaven unes motos molt noves però molt cares i va pensar:
-És clar! Puc anar a buscar a l’ànec i dir-li que la mare ha empitjorat... si, ell que és tant bona persona segur que no em podrà dir que no –i així ho va fer- .
Quan ell el va trobar l’hi va dir tot el que havia planejat, i és clar l’ànec no va poder dir-li que no.
I això es va repetir successivament durant un mes fins que un dia la guineu es va adonar que l’ànec s’ho havia venut tot per tal d’ajudar-la i que l’estaven apunt de treure casa per culpa seva.
La guineu va anar cap a casa seva i va arreplegar totes les coses innecessàries que s’havia comprat amb els diners del seu bon amic que s’havia arruïnat només per a ajudar-lo a ell.
Tot seguit va córrer carregat de coses cap a la botiga i va tornar-ho tot per tal de recuperar els diners de l’ànec i poder-lo treure de la ruïna.
Quan va haver recuperat tots els diners va anar a cercar a l’ànec i li va explicar la veritat, ell estava trist perquè la seva amiga l’havia enganyat, però la guineu l’hi va dir mentre se l’hi omplien els ulls de llàgrimes, que no ho tornaria a mentir ni a comprar coses innecessàries, l’ànec la va perdonar i va recuperar les coses i els diners, però abans li va fe prometre tot el que acabava de dir.
I des d’aquell dia la guineu encara no ha trencat la promesa. I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.