Rondalles de 2n A

MISSIÓ IMPOSSIBLE ACONSEGUIDA
Hi havia una vegada quan els animals parlaven i les persones volaven, en un petit racó del mon hi havia un gos de carrer.
Un dia per la matinada, el gos va sortir a buscar menjar amb la seva manada. Van anar al lloc a on solien anar, el pati de monjos, on sempre hi havia menjar. Però aquell dia, no hi van trobar res de bo.
Van decidir anar al parc dels nens petits, però aquell parc no era el seu territori. Era el territori dels gats, i si hi anaven es podien posar en un bon embolic.
No en van fer cas, es van convèncer de que no hi serien, perquè era molt d’hora, i decidits hi van anar.
Un cop al parc, van trobar-hi molt menjar, ja que els nens petits sempre ho tiren tot al terra. No van veure els gats per enlloc, i van arreplegar tot el menjar. Va passar una estona, i quan ja tenien pensat marxar, van aparèixer els gats.
El gat capità, els va voler fer fora, i els hi va plantar cara, però el gos no en va fer cas, estava entretingut mirant la gata.
La gata també l’estava mirant i va convèncer al gat perquè no es barallessin.
El gos i la gata van tenir amor a primera vista. Es van començar a trobar d’amagat. Sortien a la nit quan els altres dormien.
Una nit, quan el gos anava per sortir del cau que tenien els gossos, els altres el van sentir, i van decidir seguir-lo.
A la gata li va passar el mateix, el gat que manava la va sentir i va reunir a tots els altres per seguir-la.
Es van trobar a la plaça central de la ciutat. Estaven sols no hi havia ningú, o això és el que es pensaven, perquè a darrera del bar Cuca hi havia tots els gats, i darrera del pis del Senyor Ramon.
Quan els gats i els gossos van veure que estaven junts van marxar decebuts.
L’endemà, tan els gossos com els gats, van parlar amb ells, els hi van dir que era un amor impossible, que els gats i els gossos sempre havien set contrincants i que no canviaria. Van intentar convèncer-los de que no seguissin així, però ells no en van fer cas.
Es van explicar l’un a l’altre el que els havia passat, i els dos van estar d’acord que havien de fer alguna cosa.
Van pensar i pensar, i van intercanviar idees. Van arribar a la conclusió que els farien reunir a tots, i que els i demostrarien l’important que era per ells col·laborar tots junts.
Un dissabte a la tarda, es van trobar tots a la plaça Santa Jana, quan es van veure els gats i els gossos, tots volien marxar, però ells dos no els van deixar.
Els van assentar a tots i van començar a explicar:
Heu de ser amics, la violència no porta enlloc, seria molt per nosaltres si no us baralléssiu, i fóssiu bons companys. Tots junts podríem arribar a fer molta cosa...
En definitiva van fer el típic sermó que fan els pares a els seus fills quan estan a l’adolescència.
Però això a vegades serveix per fer veure la realitat als altres. Així va succeir, els gossos i els gats es van adonar que no era necessari barallar-se, podien ser amics.
Així es va acabar el problema, els gossos i els gats anaven a buscar menjar junts. Ho compartien tot.
I el gos i la gossa enamorats van poder viure feliços.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquet amor durarà una eternitat.