Rondalles de 2n A

Lian
Vet aquí una vegada, en un poble petit, al camp, hi vivia una joveneta que es deia Lian, que vivia amb el seu pare. Lian, ajudava al seu pare amb les feines del camp, i de la casa. Ella, solia anar a buscar aigua al riu, i regava els conreus. A casa, solia fer el dinar, i endreçar una mica les habitacions.
Allà al poble, també vivia un noi jove, anomenat Abel, que estava bojament enamorat de Lian, però mai s’havia atrevit a declarar-s’hi.
Un dia, al poble, va arribar un jove guapo i bastant alt, amb uns ulls de color de mel, i els cabells de bronze. Ell, es deia Ezequiel, i era molt sociable, però una mica poruc. Quan Lian el va veure, de seguida se’n va enamorar.
Després d’instal·lar-se al poble, poc a poc, va anar a coneixent els seus habitants.
Al cap de poc d’haver arribat, va anar a la casa de Lian i el seu pare a conèixer-los. Va trucar a la porta de casa, i va anar a obrir Lian. Quan el va veure, li va agafar tanta timidesa, que va deixar la porta oberta i se’n va anar corrents a la seva habitació. Al cap de pocs segons, va sortir el seu pare i va demanar disculpes per la timidesa de la seva filla.
El va fer passar a casa, i li va preparar un te calent. Es van asseure a la sala d’estar, i es van posar a xerrar.
El pare, el va convidar a sopar i a passar la nit, però Ezequiel va dir que no calia, que ja ho tenia tot a punt.
Se’n va anar agraït pel te, i es va despedir.
Un dia una mica gris, fosc, i fred, Lian va anar a buscar aigua al riu, amb dues gerres bastant grans. Quan anava cap allà, darrere un arbre, hi havia un home vestit de negre, que esperava que arribés algú, per atacar-lo.
Ezequiel, que passava per allà, ho va veure, i no es va atrevir a aturar l’agressor, i va anar a buscar ajuda al poble. Quan Abel se’n va assabentar, va sortir de casa corrent, i va anar cap on hi havia Lian. Pel camí, va trobar un tronc bastant gros, i quan el lladre va veure venir Abel, se’n va anar corrents, seguit d’Abel.
Lian, estava estirada al terra, i de seguida va anar Ezequiel a veure si s’havia fet mal. S’hi va acostar, i Lian, enfadada per no haver-la ajudat i haver anat a buscar ajuda al poble, va cridar que marxés, que no el volia tornar a veure mai més.
El pare de Lian, quan va veure que estava estirada al terra, la va agafar en braços i se la va endur a casa, per curar les ferides. Al cap de poca estona, van trucar a casa de Lian, i el seu pare va anar a obrir. Era Abel, que volia veure Lian. El seu pare el va fer passar, i el va portar fins a l’habitació on
era Lian. Ella, en veure’l, li va donar les gracies, i es va adonar de qui certament estava ella enamorada: d’Abel.
Al cap de molt temps d’estar junts, Lian i Abel van decidir casar-se, i van viure feliços, i van menjar anissos.