Rondalles de 2n A

El misteri d’un regne
Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà... Un humil pagès feia una vida tranquil·la al camp, dedicant-se al conreu d’hortalisses.
Tot d’una, una viatgera se li aparegué, li preguntà per habitatge, i el camperol li respongué:
-Tindràs menjar de sobres, i un lloc per dormir, però si vols tot això, hauràs de treballar per mi.
- Això està fet, no es preocupi. Però l’aviso, jo sóc més de ciutat, i per tant m’haurà d’ensenyar.
- D’acord doncs, així serà. Descansi bé aquesta nit, que demà ens espera molt treball!
La nit va passar, i algú s’havia endut el menjar. Tota la collita desaparegué, i el pobre pagès sense aliment es va quedar.
-Em sap greu, joveneta, algun animaló s’ha emportat tot el treball i l’esforç que havia posat en aquesta collita, el camp està tot destrossat.
La viatgera, es va sorprendre en veure que aquell senyor no sospitava d’ella.
-Veig que confia en mi, mereix algun obsequi. Li revelaré la meva identitat, sóc una princesa, que cansada de la vida a palau vaig decidir veure món i a buscar un senyor tan humil com vostè. Li faig entrega d’un objecte màgic, el meu cinturó, però va acompanyat d’un encàrrec difícil, sí.
-I doncs, quin és aquest treball?
-Fa temps, el meu pare, el rei, va fer un tracte amb el meu tiet, un home vil. El monarca li donava diners a canvi d’una substància estranya, trobada a metres sota terra per un arqueòleg, ja mort, que li va fer entrega del seu tresor al rei amb la condició de convertir-lo en noble. El meu tiet, va fer mal ús dels seus coneixements per a crear una bèstia monstruosa, amb un poder
de destrucció impressionant. Aquesta bèstia està destrossant tots els camps i ens està deixant a la ruïna, i el poble ja està pensant a fer una rebel·lió per a matar el meu pare i si això passés, el meu tiet seria el successor.
-Doncs bé, us penso ajudar a destruir aquest monstre, si així el poble pot respirar l’aire de pau que hi havia fins ara.
-Moltes gràcies, modest personatge, però has de tenir present que tan maquiavèl·lica és la bèstia, que només el cor més pur la pot veure, i per això, l’he triat a vostè.
El camperol es va posar en busca del monstre, ja que no podia estar mol lluny. Segurament la destrucció dels seus camps es devia a ell. Va buscar i buscar, però no hi havia la bèstia per enlloc.
Un dia va començar a sentir una olor estranya, que no havia sentit mai. La va seguir i finalment va poder veure una cosa horrible. Una bestioleta es va convertir, de cop, en un monstre cent cops més terrorífic. Tenia l’aparença d’un llop sarnós, amb uns ullals que li sobresortien per la boca, i no parava de grunyir.
El collaret es va començar a moure, i tot seguit es va transformar en una espasa. El camperol sense saber com reaccionar es va quedar immòbil, i la monstruosa aparició se li va llançar a sobre, tal que l’espasa se li va clavar al pit.
El pagès, li va arrencar un ullal per demostrar que l’havia pogut derrotar, i es va dirigir cap a palau.
El rei es va posar molt content, i com a recompensa el va introduir en el món de la noblesa i li va entregar la mà de la seva filla. El germà del rei quan es va assabentar de la notícia, va fugir cames ajudeu-me, i mai més va aparèixer per aquell país.
Van viure feliços i no van menjar anissos, però la reina feia un pastís... I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure!