El llop i el conill
Hi havia una vegada un llop que anava sempre per el bosc intentan trobar un animalo fer-s'hi una mica amic i despres menjar-sel. Un dia va apareixer un conill de color blanc que anava saltant per el bosc: tranquil i anan mejant herba i flors. De cop se li va acostar el llop:
-oita! Que fas aquí tan sol, conill?- va preguntar el llop.
-dons res que he decidit venir per aquí a pasturar ja que mai he vingut- va respondre el conill.
-molt bé dons mira jo sempre soc aquí si vols et puc dir el per on neix l'herba més bona i on hi ha més sol en aquest bosc.
-mmm... no sè sempre m'han dit que no he de confiar mai en els llops...- va refexionar el conill.
-tranquil jo no soc com tots els llops he nescut i he viscut amb una parella de castorors
-ha dons si es aixi anem.
El conill i el Llop van marxar cap a una part del bosc molt allunyada de on s'havien trobat i on no hi vivia cap animal.
-Llop, no estem anan massa lluny...- va dir el conill una mica espantat
-no tranquil que estem arrivant a un lloc perfecte...- va contestar el llop miran-se el conill de reüll i treien la llengua.
Van arrivar a la part on el llop havia dit i si era el lloc que havia dit el llop: hi havia sol i una herba molt flonge.
-Llop tenies reó aquest lloc es presiós i hi ha una herba...
-si, si es el lloc on porto els meus nous amics...- va dir el llop des de redera del conill.
El llop estava casi apunt de atacar el conill que estava distret i el conill va començar a dir:
-saps que llop, sort que ets un bon llop perquè si m'agesis atacat no t'ho hauries perdonat mai, ja que t'hauria caigut una maldició per haver matat el conill mag del meu poblat.
El llop va sotir de seguida de sobre el conill en sentir aquelles paraules.
-saps que conill que et sembla si merxem de aqui i anem a sopar a casa meva que et convido.
-decord llop, em sembla molt bé.
El llop va començar a coneixer el conill i es van fer molt amics i quan va passar el temps i el conill s'estava morin el llop li va confesar perquè s'havia acostat el dia que es van coneixer.
-saps llop tot aixo que m'estas dien ja ho sabia, no soc tan tonto com per anar amb un llop a un lloc apartat del bosc i si et dic la varitat es que jo també et vaig enganyar jo no soc cap mag i si m'hagesis matat no hages passat res ,però si no t'hages mentit ara no seriem amics i no hauriem passat tots aquests moments junts .
El llop no li va afactar gaire que el conill l'hages mentit i va pensar en tots els monets que van passar junts. Al cap de pocs dies el conill es va morir i un temps més tard el llop però el llop va marxar amb una gran lliso apsesa.
FI!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada